CASTOR I CARRETERES

Kunming 26. Oct, 2015 0 Comments

Fort Walton Beach legislatio

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Avui dilluns dia 19 comença un nou capítol de l’espoli al poble, esperem que siga l’últim. Comencen les compareixences d’alts càrrecs, els possibles responsables de la mala gestió que va posar en perill les nostres cases, les nostres llars. Tenim tot el dret del mon per demanar responsabilitats a aquells que ens han estafat, ens han vilipendiat i ens han enganyat per col·locar-nos un monstre davant de les nostres costes. Monstre que encara llança foc, encara emet alguna flamerada, i que ara s’ha posat en hibernació fins que algú se li ocórrega tornar-lo a reviure o matar-lo definitivament. Monstre que ens ha costat un munt de diners tant per parir-lo com ara al deixar-lo dormir.

A partir d’ara buscaran qui és o qui són els responsables, doncs no hi ha ningú que l’haja assumit i tothom se la lleva de sobre. Ningú va començar el projecte, ningú el va dur-lo a terme, ningú va redactar les condicions i ningú ho ha pagat. I si ho han fet va ser com a conseqüència del que havia fet l’altre. Tots llancen les pilotes fora deixant que passe el temps i així quan vinga la sentència no hi haurà cap polític en el lloc des d’on avui gaudeixen a la resta dels mortals. Sols se’n riu aquell que ja ha cobrat i es va atrevir a dir que no havien terratrèmols.

Un altra obra i contrasentit de l’anterior és el nou desviament de la N-340. Que ha costat Deu i ajut per acabar-la i que la portàvem endarrerida un munt d’anys. Desviament demandat pels pobles afectats per apartar el perill que tants de morts ens ha costat. Cert que tothom celebra el seu acabament.  Però aquí el contrari de l’anterior exemple, aquí tots volen la medalla, JO vaig ser el que vaig posar la primera pedra, JO vaig fer l’estudi, JO la vaig dissenyar. JO ….

I mentre, el poble, els veïns, els veiem en l’espectacle de com es lleven i es posen les medalles, de com el figurar o amagar-se és evident, descarat, davant d’unes eleccions que esdevenen molt igualades i on ningú vol portar cap càrrega a sobre.

I tu, amic, pacient lector , que ho has d’aguantar-ho tot i que opines igual que nosaltres, que està be que ho jutgen però saps/sabem ben be que el que ens toca, doncs el que ens han manat ens ha fet que assumim tots els costos, les bones obres, les roïnes i, fins i tot, els costos d’esbrinar qui és el responsable d’uns diners que no recuperarem mai. I també ho paguem nosaltres. No volem llançar més llenya al foc, no. Sols és per mostrar el contrasentit evident i que cadascú extraga les seus pròpies conclusions, però a nosaltres no ens agrada gens. Vinaròs, 19.10.2015

Twitter Digg Delicious Stumbleupon Technorati Facebook

No comments yet... Be the first to leave a reply!