AL SENYOR TARREGA

AL SENYOR TARREGA

Les seues columnes són essencials en l’esdevenir de la inspiració per omplir alguna columna, cert que ens aguantem moltes vegades perquè, com li ho explicaria… , no hi ha més sord que aquell que no vol sentir ni escoltar. Però aquesta vegada anem a trencar la nostra indiferència vers la seues missives i li anem a entrar en el joc.

És aquella que parla sobre los “Aciertos y errores que ha de servirnos de lección”. Parla de les diferències entre dues nacionalitats diferents, una bona, galega que treballa i calla (governada pel PP) i l’altra no tant bona, la catalana (on vostès no rasquen bola), de la que, segons argumenta, se’n van les empreses perquè no inspiren confiança. I de les seues llengües, diu que el gallec es parla més que el català.  etc. etc. Arguments més que discutibles vistos d’una forma més que partidista.

El que incidim, és que vostè no s’haja atrevit a fer les comparacions en el nostre territori, el nostre benvolgut País Valencià, i on vostès TENIEN la responsabilitat de governar-nos be i ho han fet tot el malament que han pogut amb i on tenim més imputats que en cap altre parlament.

Cert que no hi ha cap empresa que se’n va, aquí ja no en queda cap. Aquí no es treballa callat, com diu que ho fan els gallecs, aquí tot ha anat a toc de trompeta i timbals, tot grandeses però tot ruïnes, tot malbaratament, molta propaganda i molta decepció,… i així ens va. Som capdavanters però, d’aturats, en deute per habitant i en un sense fi d’estadístiques en les que caiem en els pitjors indicadors, educación, sanitat, …

I vostès fen us d’un delicat sentit democràtic tornen a fer notar l’amenaça que suposa el perill català. Llança pilotes fora d’allò que pot o podem sentir alguns, enveja pel seu esdevindre cultural i de la defensa de la seua identitat i llengua i,  perquè no…  de les seues aspiracions. Cert que tots els que vostè anomena “minoria adoradora del becerro catalan”, sentim vergonya de vostès i d’alguns, que com vostè, encara ho critica, i resulta que vostè és UN TRAIGUERÍ QUE NO SAP ESCRIURE ENLA SEUA LLENGUAi, per més inri, amb un cognom que deriva d’aquelles terres d’on ve el perill, i segons sembla,  no ha estat capaç d’aprendre-la i no se’n dona vergonya. I parla d’aqueta manera perquè altres si que la defensem i si que la utilitzem i no sols el 9 d’octubre per fer-nos la foto.

El que si que volem felicitar-los és allò que van posar en la renovació del nostre Estatut, la clàusula Camps, que deia allò que volen aconseguir tot el que Catalunya, com a comunitat autònoma, aconseguisca per a ella. Per tant demanem que ho apliquen fidelment i si ells aconsegueixen la independència nosaltres també en tindríem dret. Suposo que com tot seguirem sent diferents. I després no volen que en sentim enveja.

Vinaròs, 6 d’octubre de 2012

Twitter Digg Delicious Stumbleupon Technorati Facebook

No comments yet... Be the first to leave a reply!