CURSA DE CAMBRERS.

cambrer

D’aquestes festes ens va cridar l’atenció un esdeveniment especial recuperat d’èpoques passades: la carrera de cambrers. Recordada com a esdeveniment simpàtic d’uns vells temps (que afortunadament no tornaran). Els cambrers de bars del poble enlairaven la seua eina de treball plena amb gots i botelles i corrien per un carrer cèntric mirant que no els caigués al damunt els líquids que contenien. Calia anar molt de pressa per guanyar aquesta carrera que comportava un prestigi davant dels seus clients quotidians i al mateix temps un premi pecuniari. Els senyorets animàvem als seus sol·lícits cambrers i reien amb les ensopegades i vessaments de líquids.

Quina bona idea!, Cal recuperar velles tradicions!, els hauran dit. El que no sabem si allò de recuperar les tradicions era pels cambrers o pels senyorets. En aquest temps on la professionalitat de cambrers/eres és de curta durada i on una gran part dels jovents han passat per aquesta experiència el que lamentem és que sols hi hagués una categoria doncs pensem que el ventall de possibilitats és molt gran. Per l’any que ve, si els senyorets els ve de gust tornar a organitzar-ho, els suggerim que poden fer diferents categories.

Primer començaríem per la de cambrers/eres amb llicenciatura. Una altra podria ser amb experiència adquirida “allende nuestras fronteras”. Altra més d’aquí seria la de contractats a temps parcial tot i que aquesta també admetria subdivisions (per dies, per hores, de temporada,…). Altra categoria que podria donar molt de prestigi seria la de cambrers en experiència però sense feina (majors de 40/45 anys). A estos caldria dedicar-los més temps: tarden més a fer la cursa i a més caldria deixar-los la safata. Segur que no en tenen. I a més a més, vés a saber si pel temps que porten aturats i sense opcions, pot ser ni se’n recorden. Pot ser fins i tot que queden ben xops. Amb aquesta edat ni corren ni tenen el pols ferm. Millor no comptar amb ells. Com ara. Fora de la cursa del treball, fora de la cursa de la vida.images

Els senyorets no cal que porten barrets de Panamà per ser reconeguts, no cal. Sabem qui són. Però, si per acabar de pintar el decorat i retrobar-se amb aquella època tan daurada per alguns: no se priven!, també els podrien lluir. Per arrodonir el decorat i que els vells temps siguen d’allò més reals, podrien recuperar també el paper de “limpiabotas”.  Seria el punt culminant!

Perdonen però, tot i el gran quadre que poden formar, nosaltres segur que no anirem.  Vinaròs, 15.07.2017

 

Twitter Digg Delicious Stumbleupon Technorati Facebook

No comments yet... Be the first to leave a reply!