flama del canigó 2011

    

Des de Migjorn creiem, encara ho creiem, que l’acte de portar la Flama a Vinaròs és un acte d’afirmació de la nostra Llengua, que al País Valencià com sempre, per la política portada a terme per els nostres representants (especialment per la dreta) la tenim en perill de desaparició. Per aquet motiu actes com aquets encara son necessaris, per lluitar contra nosaltres mateixos, els que volen figurar abans que avançar, els que es venen per un passa carrer, o en  tirar quatre “petardos”. Si no fem marxa arrere aquets personalismes ens portaran a una font que  no raja i contaminada pel ego d’algú que no veu que el seu temps ha caducat.

Com part d’el manifest d’el 2009 està amb plena actualitat, transcrivim alguns apartats d’ell, per denunciar actituds que ens porten a la desfeta, doncs el comportament del “lider” a la porta d’el Ajuntament,a les sis de la tarde, (com els toreros)fou lamentable, ens recordà la lluita pel foc com un troglodita. Diem: Avui nit de Sant Joan de 2009, no volem cremar ni destruir res, la Flama d’el Canigó te que encendre la torxa que simbòlicament ens il·lumina, i ens faci reflexionar que actituds sectàries i excloents sols ens porta a la derrota i final. Seguíem : Companys i companyes que lluitem junts fa tants anys, els nostres enemics no som els que tenim consciencia de l’acte que estem fen avui i aquí, els enemics son els que no suporten la diversitat cultural i lingüística. Que la Flama d’el Canigó no s’apague mai, que la seva llum ens guia per retrobar el nord (a Vinaròs), i lliures de personalismes i d’interessos particulars arribem a bon port. Itaca estarà més a prop si no fem cas de divinitats, bruixes, gurus i cants de sirena que confonen els sentits la raó i ens fan errar el Camí.

Fa anys, massa anys, que els ocupes d’el “Palau”gaudeixen dels nostres menjars, d’el bon vi i de la nostra Terra.

L’any que be(2012) farà quaranta anys que a Vinaròs organitzem-celebrem la festa de l’arribada de la Flama i els focs de Sant Joan, festa que no fa falta recordar que és una reivindicació de la nostra Llengua i Cultura. Per aquet motiu la celebració d’aquesta data te que ser “celebrada” per tots els que volem que el Català sigue el principal mitja de comunicació,i no una Llengua marginada reclosa en una Alqueria Blanca, com la volen al País Valencià quasi tots els politics,que es preocupen més d’els tratges que d’el Valencià. 

Volem avançar que convocarem una ampla comissió organitzadora de gent i entitats, obrir un conte i buscar subvencions per erigir un monument per recordar la data, quaranta anys, i el motiu la nostra Llengua

Si el Rei en Jaume 1 pugues vore l’ús fraudulent que és fa del seu nom, més d’un se’n duria algun clatellot per mentider, per voler canviar uns fets que no s’ajusten ni gens ni mica a la seva realitat, fet normal en ells confonen conscientment la seva mentida amb la realitat. Realitat que no es altra que els actes de l’arribada de la Flama rebuda per Migjorn i oferta a les autoritats, custodiada fins l’encesa de la traca, la processo cívica amb la Senyera fins el passeig Colom, el repartiment de coca i mistela més l’actuació musical,fou organitzada per l’Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn.(en tota corrida sempre hi ha algun “platanito”)

Twitter Digg Delicious Stumbleupon Technorati Facebook

No comments yet... Be the first to leave a reply!