IN MEMORIAM

Tico, la barca de Migjorn segueix navegant. La bandera ni l’hem canviat ni la canviarem, per damunt de l’horitzó senyera i llengua flamegen al vent. La garba de romer la seguim canviant per que ompli d’olor de camp camarots i estances. I com tu ho tenies l’escandall resta a proa, per no embarrancar cal mirar sempre el fons, no podem navegar sense saber on estem i el tall d’aigua que tenim sota els peus. Els estels i la brúixola ben presents, l’aire ens va de popa i ens empenta per aconseguir noves fites, el rumb ferm però la visió de la costa no la perdem mai.

Com t’hagués agradat vore els nous aires que avui tenim per aquestes terres. Les embranzides d’altres vents ens fan trontollar un poc i les gavines no paren de llançar-nos atacs. Ja ho saps volen menjar el peix que nosaltres vam pescar, fins i tot ara també s’han tornat reivindicatives i clamen per la llibertat de premsa i la pressió popular.

Del poble et podem explicar que companys d’altres pobles de vegades reforcen la tripulació i junts anem fent camí. Ara hem enfilat l’autopista, la volem gratuïta. La nostra veu s’escolta a terres veïnes i ens han rebut les màximes autoritats. No defallim, no afluixem tampoc en la sanitat. La lluita la portem més enllà de l’àmbit local. http://unautre.fr/realisation/adobe-max

Les terres negres, allò que vas destapar tu amb la bicicleta fent de Sherlock Holmes, van rebre la sentència de la Generalitat i les han de treure, aquesta també l’hem guanyada. Els arbres del riu ja els van treure, no de bon gust ni tots, però també en han donat la raó, eren un perill. El tema de la zona blava i de la citrícola va per bon camí; els que avui estan al govern municipal estan per la feina i és la seua intenció de restaurar-ho.

Tot i això, cal vore que molt d’allò pel que tant vas lluitar segueix sense solució. el port cada vegada més oblidat, a la platja no li han posar ni un gram més d’arena i dels espigons no tenim noticies, les clavegueres segueixen vessant el seu líquid negre al bell mig del magnífic passeig quan cauen quatre gotes. El segon ambulatori, el nou col·legi, la parada d’autobús, els trens de rodalies, d’això res de res. La caixa l’han deixar escurada i les gavines volen melancòliques, si no hi ha per … les rates marxen. On està el convent ara han fet una obra semblant a un amfiteatre dels temps passats, com tu molt bé deies “vergonya cavallers, vergonya”.

La nostra barca, MIGJORN, té 40 anys però molt bona fusta, no fa aigua i amb el velam desplegat naveguem amb el teu record. Vinaròs, 03.05.2016.